nirvana

nirvana (es), nirvana (en)

m

Budisme

Ideal i estat suprem del budisme corresponent a la tercera de les quatre ‘‘veritats nobles’’ enunciades pel Buda, a saber, l’extinció del dolor (dukkha-nirodha), que consisteix en la cessació del procés constant dels cinc agregats, constituïts per les diverses activitats dels sentits i de la ment; el resultat d’aquesta cessació és l’absència de qualsevol sentit d’individualitat: ‘‘Tot anant pel món no soc ningú en absolut’’, exclama el Buda en el Sutta Nipata.

Bé que hom hi parla del camí que condueix a l’extinció del dolor, alhora hi és afirmat explícitament que el nirvana no és el resultat de cap camí; i, encara que aquest és presentat com l’oposat del saṃsāra, o existència fenomenal, també se’n diu que no té cap mena de contrapart. És definit en termes positius i negatius, com l’incondicionat (asamkhata), el transfenomenal (appañca), l’altra riba, el nonat i l’immortal. És l’aspiració al nirvana com a absolut allò que fa del budisme una veritable religió, malgrat el seu rebuig explícit de la idea de Déu i de la idea d’ànima.