Les sals, de fórmula MINO3, són obtingudes per reacció de l’àcid nítric amb un metall, un hidròxid o un carbonat. Gairebé tots els nitrats són solubles en aigua, i alguns (NH4, Li, Be, Na) són higroscòpics. Per piròlisi, els nitrats de metalls pesants tenen les reaccions següents:
Són utilitzades com a fertilitzants i, pel fet d’ésser bons agents oxidants a temperatures elevades, com a components d’explosius. Els nitrats d’alquil, de fórmula R-ONO2, obtinguts per reacció d’un alcohol amb àcid nítric, són utilitzats com a explosius.
La importància econòmica dels nitrats deriva essencialment de la utilització com a adob en l’agricultura. De fet, la nitrificació de les terres de conreu, en particular en els casos de conreu intensiu, és bàsica per a l’obtenció de notables increments de productivitat, i encara més si són terres pobres en matèries orgàniques. Els nitrats més utilitzats són, en aquest sentit, els de sodi —sigui natural (o nitrat de Xile) o sintètic—, el de potassi (salnitre) i el d’amoni, obtingut per síntesi a partir de l’àcid nítric. En estat natural existeixen grans jaciments de nitrats de sodi i de potassi a Xile, al llarg d’una zona desèrtica de més de 600 km de llargària, des de Tarapacá (Iquique) fins a Taltal, que inclou els deserts d’Atacama, de Tarapacá i d’Antofagasta. Per aquest motiu Xile posseïa abans de la Primera Guerra Mundial gairebé el monopoli d’aquesta matèria. La fixació sintètica del nitrogen provocà, amb l’auge dels nitrats sintètics des d’aleshores, una progressiva decadència del comerç mundial de nitrats naturals. N'hi ha jaciments menors a Veneçuela, al Perú, a Bolívia, als EUA, a Egipte, a l’Índia i a l’URSS, i també, d’una manera més dispersa, el nitrat potàssic forma part d’alguns sòls a la península Ibèrica, a Itàlia, al Turquestan i a l’Iran. El nitrat amònic és utilitzat, a més, en la fabricació d’explosius, mentre que ha decaigut molt sensiblement l’ús d’aquests composts en la indústria de fabricació de fibres tèxtils sintètiques.