Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN. Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi; així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil . Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàl·lics amb halurs d’alquil, segons la reacció
RX + NaCN →RCN + NaX
Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena. També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic (3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 ) o per piròlisi


Els nitrils també poden ésser reduïts per via química o catalítica a amines primàries. Els catalitzadors més eficaços són el níquel Raney i els reactius de Grignard; aquests reaccionen amb els nitrils i per posterior hidròlisi donen cetones, segons la reacció

Els nitrils alifàtics són líquids de constant dielèctrica alta, i sovint són emprats com a solvents. Alguns dinitrils alifàtics són emprats per llurs propietats terapèutiques. El dinitril malònic i, especialment, el dinitril succínic afavoreixen el metabolisme nucleoproteic de les cèl·lules nervioses. El nitril aconític provoca la pèrdua de la voluntat.