La nitroglicerina és l’explosiu més comú, però a causa de la seva sensibilitat al xoc és emprada gairebé sempre barrejada amb altres substàncies, com és ara en el cas de la dinamita, que la fan menys perillosa en la manipulació i en el transport. La nitroglicerina, descoberta per Ascanio Sobrero (1846), és emprada també en la composició de propergols sòlids usats per a la propulsió de coets. La nitroglicerina és una matèria viscosa, groguenca, de densitat 1,60, i el seu punt de fusió és de 13,5°C. És emprada com a vasodilatador, a dosis de 0,2 a 0,6 mg, en aplicació sublingual. Els vasos cutanis del cap i del coll i les artèries coronàries són especialment sensibles a la seva acció, per la qual cosa hom l’empra en el tractament específic de l’angina de pit.
f
Química
Farmàcia
Militar