nitrosació

f

Química

Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup -NO; aquesta reacció és difícil, gairebé impossible d’efectuar directament.

El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics. Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines. Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N2O4, l’àcid nitrós HNO2, els nitrits MNO2, els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C5H1 1-O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr. El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli: C6H5-MgBr+NOCl →C6H5-NO + MgBrCl