nitruració

f
Tecnologia

Procés de cementació al qual són sotmesos els aliatges de ferro, especialment els acers, per tal d’endurir-los superficialment i d’augmentar-ne la resistència a la corrosió.

La nitruració consisteix a exposar les peces que hom vol tractar —a l’interior d’un forn i a una temperatura entre 500°C i 550°C— a l’acció d’un corrent d’amoníac, el qual a aquesta temperatura es dissocia, en contacte amb el ferro, en hidrogen i nitrogen, i aquest, per difusió en la superfície de l’aliatge, forma nitrurs, de ferro i dels altres metalls que hi són presents, de gran duresa. La penetració del nitrogen és d’uns 0,4 mm en unes 50 h, i d’1 mm en unes 100 h. La duresa conferida a les superfícies nitrurades, superior a l’obtinguda pels altres tractaments de cementació, esdevé més gran en augmentar la temperatura de la peça tractada, la qual cosa fa que siguin sotmesos a aquest procés els eixos, els pistons, les camises dels cilindres i d’altres peces que han de treballar a altes temperatures.