niu

nieró, niera, nido (es), nest (en)
m
Biologia
Ornitologia

Niu de griva cerdana

© Fototeca.cat

Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.

Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar. El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta. També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny (escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc). Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els casos de parasitisme— hi ha espècies que aprofiten nius construïts per altres ocells i espècies que construeixen nius comunitaris. El niu pot ésser més o menys complex —des de la simple plataforma de branques fins a nius elaborats en forma de copa, de bossa o de bola amb una entrada lateral, de semiesfera enganxada a la paret, de paperina suspesa, etc— i més o menys gros —de 5 cm a més de 2 m de diàmetre— segons les espècies, i no sempre les dimensions de l’ocell i del niu són proporcionals. Els materials emprats també són molt diversos: branques, canyes, herbes seques, molsa i líquens, fibres vegetals, fang amalgamat amb saliva, fulles seques i trossos d’escorça, algues, dejeccions i detritus, fang, pèls, etc. Gairebé sempre el niu és folrat interiorment amb materials més tous.