noble

f

m

Història

Durant l’Antic Règim, als Països Catalans, membre de la més alta de les classes privilegiades que comprenia a la baixa edat mitjana els magnats o barons, dits posteriorment títols, i llurs fills i descendents agnats, els quals gaudien dels privilegis militars.

Eren també armats cavallers (noble cavaller) o restaven donzells (noble donzell). A partir de la fi del s XIV, a aquest tipus de noble, dit noble de natura, s’afegí el noble de privilegi, sense que hi anés implícita cap concessió de títol específic. Els nobles reberen, a partir del s XV, el tractament de don.