nogai

nogay

f

m

Etnologia

Individu d’un poble turc format a partir de la gran horda nogai i establert al N de Caucàsia.

Els nogais, musulmans sunnites, constituïen tribus i criaven bestiar. En el curs dels segles XVI i XVII foren impel·lits pels calmucs (calmuc), i al segle XIX s’establiren definitivament a la vall del Kuban’ (uns 52.000 individus). La llengua nogai pertany al grup turquès. El 1930 començà a ésser escrita amb caràcters llatins, i des del 1938, amb caràcters ciríl·lics.