A més de la seu a Keilaniemi (localitat propera a Hèlsinki), disposa de subseus als EUA, la Gran Bretanya, Suïssa, l’Índia, la Xina i Kenya, i l’any 2001 fundà un centre de recerca (Nokia Institute of Technology) al Brasil. Té fabriques a la Xina, Romania, el Brasil, l’Índia i Corea del Sud.
L'origen de l'empresa (1865) es troba en el sector de la fusta i paperer. El 1871 adoptà la denominació actual, que prové de la localitat finlandesa del mateix nom. A través de successives fusions i adquisicions assolí un perfil molt diversificat: a la dècada de 1980 era un conglomerat multiproductes que fabricava des de parquet, cables o botes d’aigua fins a paper higiènic.
A la meitat dels anys vuitanta, amb l’entrada d’un nou gestor, Jorma Olilla, l’empresa se centrà en el negoci de les telecomunicacions i aconseguí superar Motorola, la companyia dels EUA líder de la telefonia mòbil fins aleshores. Superà també la crisi del sector tecnològic viscuda al principi del segle XXI.
Ha dut a terme més de cinquanta adquisicions d’empreses vinculades a les telecomunicacions. Sobresurt la de Navteq, empresa nord-americana de sistemes de navegació esdevinguda el 2007 subsidiària de Nokia. A la fi de la primera dècada del 2000, era el líder mundial en els telèfons mòbils i la seva importància en l’economia finlandesa (prop del 4% del PIB i una quarta part del valor de les exportacions totals) era única en l’economia dels estats del món desenvolupat.
Quant a les aliances, destaca la que l’any 2006 formà amb l’empresa Siemens AG, que unia les respectives xarxes telefòniques (tant fixes com mòbils), i que donà lloc a Nokia Siemens Network (NSN), bé que al juliol del 2013 Siemens accedí a vendre la seva part a Nokia. Al febrer del 2007 arribà a un acord amb Microsoft, pel qual ambdues companyies donaren impuls al sistema Windows Phone 7. El 2011 abandonà definitivament el sistema operatiu Symbian i adoptà la plataforma Microdoft.
La forta competència en el sector de la telefonia mòbil (especialment de les puixants Samsung i Apple) comportà des del final del 2010 un retrocés gradual en la posició capdavantera de Nokia i una acumulació de pèrdues malgrat el llançament de productes d'èxit com el telèfon intel·ligent Lumia.
Al setembre del 2013 arribà a un acord amb Microsoft pel qual Nokia traspassava a la multinacional nord-americana les patents i els negocis de la seva divisió de telèfons mòbils per uns 5.500 milions d’euros. L'abril del 2015 acordà amb la francesa Alcatel-Lucent l'adquisició del 66,5% d'aquesta empresa.