A partir de les unitats administratives o funcionals dels estats membres, el sistema normalitza tres nivells: I, regions comunitàries europees; II, unitats administratives de base; i III, subdivisions de les unitats II. Permet, a més, la integració per agrupacions successives (sempre passant pels estats), l’homogeneïtzació estadística i les modificacions (per ésser un sistema obert), i possibilita de conèixer l’evolució territorial, tot establint la política regional més adient.