És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar. És anomenat també cas recte, per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics, que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració. El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions. En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí (i dels altres casos de declinació) en els pronoms personals jo, tu, nos, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.
m
Gramàtica