El nomisma fou la unitat monetària principal de l’imperi Bizantí fins el 1453. Acceptada en tots els mercats durant tota l’edat mitjana (algú l’ha anomenat el dòlar de l’edat mitjana), sofrí només algunes alteracions després dels Comnè (s. XI i XII). La moneda, d’or, portava l’efígie de l’emperador bizantí, coronat per Crist o la Mare de Déu, acompanyat de l’àngel, símbol de la victòria, i amb una esfera coronada amb la creu, com a manifestació de la universalitat de l’Imperi.
m
Numismàtica i sigil·lografia