Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua (1940-48) i Torí (1948-84). Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia”. Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic. També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia. De la seva obra hom pot esmentar: La filosofia del decadentismo (1944), Politica e cultura (1955), Scienza del diritto e analisi del linguaggio (1950), Teoria dell’ordinamento giuridico (1960), Da Hobbes a Marx (1965), Saggi sulla scienza politica in Italia (1969), Quale socialismo? (1976), Il problema della guerra e le vie della pace (1978), Il futuro della democrazia (1984), Destra e sinistra (1994), De Senectute , (1996), Autobiografia (1999), Teoria generale della politica (1999) i Dialogo intorno alla repubblica (2001). L’any 1966 havia estat designat membre del Tribunal Russell, creat per a jutjar crims contra la humanitat, i el 1984 fou nomenat membre vitalici del Senat italià.
Norberto Bobbio
© Fototeca.cat
Filòsof italià.