Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants. És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues. Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua. Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més adequada a la comunitat parlant, bé que el sistema permeti altres possibilitats d’entendre's, però tingudes per anormals.
f
Lingüística i sociolingüística