La capital fou Eoforwic (York). Durant els regnats d’Oswald (634-642) i Oswy (643-670) s’estengué fins a Gal·les i els Highlands d’Escòcia. La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra. Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona (síntesi de les influències celtes i llatines) i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de Harrow arribà a tota l’Europa occidental. Però les invasions escandinaves dels segles IX i X i l’anarquia subsegüent posaren fi a la seva independència.