Coneguda també com a economia del coneixement o economia digital, és dominada per la informació, convertida en un dels béns més valuosos i preuats. En aquest nou context, on destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees, informació o know-how que no pas pels seus actius materials. D’una banda, es pot comerciar i vendre amb tot el món i, de l’altra, gràcies a la interactivitat que ofereix la xarxa, es poden adaptar els productes als gusts dels consumidors a grans velocitats. L’economia basada en les noves tecnologies i la interconnexió afavoreix també un creixement molt més accelerat i exponencial que abans demanava molt més temps. La distribució també canvia d’aspecte gràcies al comerç electrònic, i els compradors poden adquirir els productes directament del fabricant o mitjançant comunitats virtuals. No obstant això, l’allau d’informació i de possibilitats que ofereix internet provoca el naixement de nous intermediaris, els coneguts com a infomediaris, que aporten valor afegit en ordenar la informació per als usuaris. Hi ha tres aspectes bàsics que tenen molt a veure amb la nova economia: la globalitat, el suport als actius intangibles —idees, informació o relacions— i una intensa interconnexió, segons Kevin Kelly, un dels autors que més ha difós el nou ordre econòmic. Els tres atributs perfilen un nou tipus de mercat i de societat, que tenen els seus orígens en les xarxes electròniques, presents a tot arreu. El sector basat en la informació i els intangibles ja suposa al voltant del 15% de l’economia dels Estats Units. El mateix president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, admeté que els EUA havien enregistrat unes taxes de productivitat sense precedents, atribuïbles, en la seva major part, al desenvolupament de les tecnologies de la informació.
f
Economia