La capital és Sydney. D’E a W, hi ha quatre regions: plana litoral, Highlands —que culminen a les Blue Mountains en el Kosciusko (2 230 m)—, vessants occidentals dels Highlands i planes occidentals (formades per la conca del Darlins i una part de la del Murray). El clima és temperat, més calorós i sec a l’W. És l’estat més poblat d’Austràlia (el 35% del total), amb una forta concentració a la costa, on hi ha la capital, que agrupa el 60,7% de la població de l’estat, i altres ciutats importants, com Newcastle i Wollongong. Els conreus només cobreixen un desè de la superfície (blat, canya de sucre, cotó, lli, cítrics, tabac; arròs a la vall del Murrumbidgee). Important regió ramadera, té els dos cinquens dels ovins i una quarta part dels bovins del país. Hi ha grans reserves de carbó (tres quartes parts de la producció australiana) a Newcastle, Lithgow, Cessnock, etc, i jaciments d’or, de zinc, d’argent i de plom. Té indústries molt importants: siderúrgica, petroquímica, química, aeronàutica i alimentària, i produeix alumini, material elèctric i teixits (llana i fibres sintètiques). Exporta blat, farina, fibres tèxtils i carbó i importa ferro, petroli, fusta i paper. El territori nomenat Nova Gal·les del Sud comprenia el terç oriental d’Austràlia, i assolí els seus límits actuals el 1770 per segregació de Tasmània, Austràlia Meridional, Victòria, Queensland i Canberra. Colonitzada per presidiaris i per immigrants atrets per les grans possibilitats ramaderes del territori, la població aborigen fou delmada. Esdevingué estat del Commonwealth d’Austràlia el 1901.