Nova York

New York

Estat del NE dels EUA, fronterer amb el Canadà, situat entre l’oceà Atlàntic a l’E i els llacs Erie i Ontario a l’W.

La capital és Albany. S’estén sobre dues planes dividides per la depressió del Hudson-Mohawk; al N hi ha el massís d’Adirondack (1.629 m al mont Marcy), i al S la prolongació de la plana apalatxiana, on les muntanyes Catskill arriben a 1.200 m. El clima és fred i humit: la temperatura mitjana el mes de gener és de 0,1°C, i la de juliol, de 24,6°; la pluviositat anual és de 1.076 mm. El riu més important és el Hudson, amb el seu afluent, el Mohawk. La població s’agrupa preferentment a la vall del Hudson i a la riba del llac Ontario. Durant el període 1900-40 duplicà la població, a causa dels moviments d’immigració. Entre 1960-70 el creixement s’estanca (prop del 0,8%) i la dècada següent l’estat perdé població. Entre 1984-94 el creixement ha estat aproximadament del 2,4%. És urbana en el 85%, i les àrees de Nova York, Albany i Buffalo acullen el 70% del total. La població negra és el 8,7% del total. Hi ha establertes nombroses explotacions agropecuàries, amb una important obtenció de productes lactis. Els conreus més importants són els fruiters (pomes), verdures, patates i blat. Té jaciments petrolífers i de gas natural. Les indústries més importants (afavorides per les bones comunicacions i per l’abundància d’energia elèctrica) són l’alimentària, la tèxtil, la de la confecció, la de maquinària elèctrica, la del ciment i la d’arts gràfiques.

La història

Habitat el territori per indis iroquesos, el 1524 fou explorada la costa per Giovanni da Verrazzano, i per Henry Hudson el 1609, i el 1688 passà a formar part de la colònia de Nova Anglaterra per ordre del rei Jaume II, exgovernador de Nova York. El 1691 esdevingué província reial, amb una assemblea electa, atorgada després de sufocar una revolta, dirigida per Jacob Leisler. Durant el segle XVIII els colons anglesos, ajudats pels iroquesos, s’enfrontaren als francesos del Canadà, que foren vençuts el 1763 (guerra dels Set Anys). Alhora fou anul·lada la resistència dels iroquesos. El 1775 s’uní als independentistes, enmig del recel d’una bona part dels habitants. Un any més tard aprovà la declaració d’independència. Fou l’onzè estat a reconèixer la constitució federal, el 1788, amb l’oposició dels grangers, dirigits per Henry Clinton. Al segle XIX es caracteritzà per les lluites entre liberals i conservadors, que després heretaren demòcrates i republicans. A la primera meitat del segle XX l’estat de Nova York tingué un dels creixements demogràfics i econòmics més grans i més ràpids del món gràcies a l’atracció exercida per la seva gran metròpolis homònima.