noves rimades

f
pl
Literatura

Nom genèric amb què antigament eren coneguts a Catalunya els poemes narratius, sobretot de caire novel·lesc, destinats a la lectura o a la recitació, d’extensió diversa i escrits en tirades de versos isosil·làbics apariats.

El metre preferit era l’octosíl·lab, però se n'usaven també de més curts, fins al quadrisíl·lab com a límit. Aquest terme s’anà aplicant a l’esmentat gènere literari d’una manera cada cop més general i menys precisa, alternant amb d’altres, com ventura, faula, conte, etc, tampoc prou definits. Ja ben entrat el segle XV passà a designar, més que el gènere literari, la forma externa, amb el seu ritme i el seu estil característic, tan aptes per a la narració o la mera exposició. Aquesta forma fou molt conreada a Catalunya des del segle XII, obtingué un important conreu als segles XIV i XV, es mantingué molt viva entre els poetes popularitzants dels segles posteriors i encara la coneix el folklore mallorquí actual, amb el nom de codolada, sota el qual s’apleguen peces d’aquesta darrera estructura externa i peces escrites en forma de rimades.