El nucli conté habitualment els ascensors i les caixes d’escala, a banda de possibles caixes verticals per a la ventilació o el pas de conductes hidràulics i altres instal·lacions. En el cas de les estructures de formigó, el nucli es construeix en forma d’una biga de formigó de secció cel·lular, tancada o parcialment oberta. En el cas de la construcció metàl·lica, el nucli pot ser format tot travant amb creus de Sant Andreu els ulls de les crugies interiors dels pòrtics. Una solució òptima, de tipus mixt, consisteix a combinar una estructura portant lleugera a base de pòrtics metàl·lics i sostres de xapa lleugera i formigó, amb un nucli interior de formigó de dimensions importants, el qual proporciona tota l’estabilitat lateral; un exemple d’aquesta solució es troba en l’Edifici Mapfre de la Vila Olímpica de Barcelona. Els nuclis interiors són normalment adequats per a l’estabilització d’edificis d’una alçada màxima d’uns 50 pisos. Per a alçades més importants, cal rigiditzar la façana i formar un tub exterior, o fins i tot combinar el nucli interior amb la façana rígida i produir la solució anomenada de tub en tub, amb la qual és possible de projectar edificis de més de 100 pisos o 400 m d’alçària.
m
Construcció i obres públiques