nucli urbà

m
Urbanisme

Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.

A Europa, construïts generalment abans de la revolució industrial, els nuclis urbans han sofert un canvi en llurs funcions: han passat d’ésser el lloc d’habitació a ésser una zona de comerços i oficines. Aquest canvi ha transformat la zona arquitectònicament i urbanísticament i ha originat problemes de conservació, que són un dels aspectes que més preocupen actualment dins l’urbanisme. L’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic, promogut pel Consell d’Europa, el 1975, centrà bàsicament el seu esforç entorn de la problemàtica de conservació del nucli urbà segons el seu sentit originari.