La capital és Monterrey. El recorre de NW a SE la Sierra Madre Oriental, que té altituds superiors als 2 000 m (Peña Nevada, 3 864 m); al NW hi ha regions desèrtiques; el sector N i NE forma part de la plana litoral del golf de Mèxic. El clima és càlid i sec al N i humit al S. Els rius més importants són el Salado i el San Juan. La població [48 h/km2) tingué un creixement (1960-70) del 50%, a causa de l’elevat índex de natalitat i és urbana en un 70%. Hi ha conreus de cotó, de tarongers (primer productor mexicà) i de cereals, i ramaderia (bestiar porquí i boví). Els importants recursos miners (plom, argent, fosfats, ferro) han fet progressar la indústria, que ha situat Nuevo León en el segon estat industrial del país: indústria siderúrgica, metal·lúrgica, tèxtil i alimentació. Explorat per Luis Carvajal de la Cueva, el territori fou constituït en província el 1595. La població cresqué ràpidament durant el s XIX amb el desenvolupament de la ramaderia i de la mineria. Constituït en estat el 1824, els seus límits actuals daten del 1917.