numeració

f
Indústria tèxtil

Sistemes directes de numeració dels fils

Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.

Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers.

El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu (seda, raió, filaments sintètics), però també al cotó i a la llana cardada. En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la. El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o massa lineal. En el sistema decimal és emprat com a unitat el tex, que és el nombre de grams que pesa una madeixa de 1.000 m, el qual té múltiples i submúltiples.

El sistema invers és la longitud per unitat de pes, i és aplicat principalment als fils de fibres discontínues (cotó, llana, fibres artificials i sintètiques, etc.).

Sistemes inversos de numeració dels fils

En la pràctica, antigament, hom posava un pes constant (generalment una lliura local) en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, madeixes d’una determinada longitud fins a equilibrar-la. El nombre de madeixes és el número del fil. En el sistema decimal és emprat com a pes constant el quilogram, i el número és el nombre de quilòmetres de fil per quilogram o de metres per gram, i és expressat per la sigla m/m (mil metres).

Encara són emprats actualment sistemes de numeració basats en unitats de pes i de longitud arcaiques, les quals, en ésser expressades en unitats decimals, comporten una major complicació. Entre aquests sistemes cal destacar els dos sistemes catalans de numeració del cotó, el títol de la seda i el número anglès del cotó. En els dos sistemes catalans de numeració del cotó, el directe és el pes en quarts d’unça (8,333 grams) d’una madeixa de 500 canes (777,5 metres), formada per 7 troquillons de 80 espires obtinguts en un aspi de 7 + 1/7 pams (1,3884 metres), i l’invers és el nombre de madeixes de 500 canes (777,5 metres) que entren en 1,1 lliures catalanes (440 grams). El títol de la seda (del raió, dels fils sintètics, del filament, etc.) és el pes en deniers (0,05 grams) o diners d’una madeixa de 450 metres, o bé el pes en grams de 9.000 metres de fil.

El número anglès del cotó és el nombre de madeixes de 840 iardes (767,8 metres) que pesen una lliura anglesa (453,6 grams). El número dels fils de més d’un cap és expressat pel número d’un dels caps i, a continuació, el nombre de caps. Així, 40/3 vol dir que és un fil format per tres caps del número 40. Actualment, la determinació del número o del títol dels fils és feta mitjançant aspis de perímetre adequat per a obtenir les madeixes i balances de quadrant, graduades directament en el número que hom cerca. Per a longituds de fil molt petites, com les obtingudes en desteixir una mostra de teixit, hom empra balances micromètriques o balances de laboratori.