numeral

m
Gramàtica

Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.

Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom. La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre (en aquest cas és possible una forma plural): l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos . Serveixen també per a designar els nombres abstractes. Els numerals cardinals anomenats

Formació dels numerals en català

col·lectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu; les formes específiques d’ús més general són parell, centenar, miler (o milenar ); per a la resta de nombres, són usades les formes femenines dels ordinals, particularment dotzena, quinzena i totes les desenes fins a cent. Milió, bilió, trilió i quadrilió són també col·lectius, però alhora formen part de la nomenclatura del sistema de numeració decimal ( un milió de persones, un milió dos-cents mil, deu milions tretze). Els anomenats numerals ordinals són veritables adjectius qualificatius de dues terminacions que hom aplica a allò que, en una sèrie, ocupa el lloc corresponent a un cert nombre: primer, segon, tercer ( terç ), etc. Poden ésser substituïts pels cardinals; hom acostuma a fer-ho especialment a partir d' onzè . En aquest cas els cardinals es posposen al nom i s’usen sempre en masculí: capítol dinou, la pàgina dos, dia quinze d’agost, quilòmetre u . Hi ha una segona sèrie no completa d’ordinals agafats directament del llatí ( quint, dècim, vigèsim , etc), però són molt poc usats, fora de centèsim, mil·lèsim, milionèsim , etc; aquestes darreres formes són més usuals que les de derivació popular. Usats com a noms, llevat de segon , els ordinals tenen valor partitiu: un terç del benefici, un quart de litre; en lloc de desè, centè, milè , sol usar-se dècim, centèsim, mil·lèsim . Cadascuna de les dues parts iguals d’un tot s’anomena meitat o mig ; l’adjectiu corresponent és mig mitja . La forma corresponent a tres és sempre terç . Hom pot formar també nombres partitius posposant als adjectius ordinals la paraula part.