A l’hora de fer aquesta valoració, cal tenir en compte que hom sol escollir cònjuge dins un àmbit reduït (geogràfic, social, religiós), encara que actualment la mobilitat social ha ampliat les possibilitats de futur cònjuge. Per a establir un balanç de persones casades, hom ha de considerar que, tot i que al moment de néixer es comptabilitzen més mascles que femelles, la menor esperança de vida dels homes resulta en un nombre de vídues sempre superior al de vidus. Cal també valorar les migracions, que augmenten el nombre d’homes en edat de casar-se en un lloc i el disminueixen en un altre. Finalment, cal considerar el cas d’irregularitats en la distribució per edats a causa de la baixa de la taxa de naixements (guerres, crisis econòmiques, etc). Perquè l’índex de nupcialitat sigui al màxim de precís, cal tenir en compte les diverses formes d’unió conjugal (monogàmia, poligàmia, matrimoni legal, unió lliure, etc). Aquest concepte està altament relacionat amb la fecunditat i amb les migracions metropolitanes o provincials dels membres de la parella, que busquen un habitatge que s’ajusti a les seves necessitats i a les seves possibilitats econòmiques. En l’evolució de la nupcialitat intervenen, entre altres factors, el caire selectiu del matrimoni (l’elecció dels cònjuges s’esdevé segons forces no gaire casuals) i l’estructura familiar (composició de les famílies i de les llars). Els seus factors conjunturals més destacables són el mercat matrimonial i l’evolució del mercat laboral i de l’habitatge. Als Països Catalans, entre el 1960 i el 1975 l’evolució de la nupcialitat fou marcada per un elevat nombre de matrimonis i pel rejoveniment de la seva edat mitjana. A partir del 1975, però, la nupcialitat decaigué i l’edat mitjana al matrimoni s’incrementà. Entre el 1986 i el 1991 hi hagué una estabilització de la nupcialitat, bé que l’edat mitjana al primer matrimoni seguí augmentant. La cohabitació, com a alternativa al matrimoni, tot i ésser cada cop més freqüent, no explica el descens en el nombre de nous matrimonis. Hom diu que el conjunt de canvis de valors produïts als països de la Mediterrània —amb vint anys de retard respecte a la resta de països occidentals— i que rep el nom de segona transició demogràfica pot explicar la davallada de la nupcialitat. El ritus catòlic segueix essent el més utilitzat als països del sud d’Europa (80%), encara que, com més industrialitzada, terciaritzada i urbanitzada és una societat, més gran és la proporció de matrimonis civils que hom hi celebra.
f
Sociologia