Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida (1984), el 1989 hi obtingué el doctorat. Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d’Essex en 1995-96.
Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater, n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater (1986), amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984; Gabriel Ferrater: Teoria dels cossos (1991), i Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997). Amb Jordi Cornudella és autora de l’Àlbum Ferrater (1992).
En l’àmbit de la crítica i els estudis literaris també és autora de Las criptas de la crítica (2008), Más que una máquina (2010, Premio Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic), Ruins, Nostalgia and Ugliness (2014), La cadira trencada. Teatre català d’avantguarda (2019) i Caos, virus, calma. La Teoría del Caos aplicada al desorden artístico, social y político (2021), a més de l’edició d’Ai-Ai. El cadàver exquisit del teatre català (2023).
La seva obra narrativa presenta personatges abocats a situacions insòlites o extremes. És formada per les novel·les Un bon error (1998), Una casa per compondre (2001), Mistana (2005, premi de la Crítica 2006), Els privilegiats (2007), Al vertigen (2013), I, de sobte, el paradís (2018), Diatomea (2022) i El cos invisible (2025, premi Serra d’Or a millor novel·la 2026).
L’any 2010 es representà la seva primer obra teatral, Els cal·lígrafs, publicada l’any següent. Altres obres dramàtiques seves són Els privilegiats (2007) i El vici (2019). També ha publicat el recull de poesia Cels canviants (2023).