Núria Prims

(Barcelona, 29 de setembre de 1972)

Actriu.

Debutà en el cinema el 1995 amb Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre. Continuà la carrera cinematogràfica amb els films Un cos al bosc (1996), de Joaquim Jordà, l’episodi El gust, d’El domini del sentits (1996), dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea (1996), de Sergi Casamitjana, Suerte (1997), d’Ernesto Tellería, el curtmetratge Sueños de sal (1997), de Gloria Nuñez, Los años bárbaros (1998), de Fernando Colomo, Saïd (1998), de Llorenç Soler, Tomándote (2000), d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar (2001), de Juan Luis Iborra, Inconscients (2004), de Joaquim Oristrell, Reencarnación (2008) i Cinéclub (2009), de Salomón Shang i Trash (2009), de Carles Torras. Actuà també en els telefilms La caverna (2000), d’Eduard Cortés, Ecos (2006), d’Oriol Paulo, A biblioteca da iguana (2006), d’Antón Dobao, Rumors (2007), d’Óscar Aibar i El mirall (2008), d’Álex Sampayo, i en les sèries Nissaga de poder (1996), Setze dobles (2003) i Hospital Central (2005-09). Després d’una interrupció de vuit anys, tornà a actuar a Incerta glòria (2017), d’Agustí Villaronga, film pel qual rebé els premis Túria (2017), Gaudí i Sant Jordi a la millor actriu (2018), a la sèrie Nit i dia (2017) i al film La vida lliure (2017) de Marc Recha.