En els individus unicel·lulars, les funcions de nutrició tenen lloc mitjançant la penetració de les substàncies per la membrana limitadora; moltes vegades es produeix una digestió externa mitjançant alguns ferments que són abocats a l’exterior i trenquen les grans molècules o dissolen les substàncies sòlides. La cèl·lula necessita un conjunt de materials i una font d’energia, la qual és emprada per a efectuar aquestes transformacions. Segons les necessitats materials, els organismes poden ésser classificats en autòtrofs, quan poden assimilar el diòxid de carboni i les sals minerals nitrogenades (autòtrof), i heteròtrofs, quan en la nutrició tenen necessitat absoluta de substàncies orgàniques (heteròtrof) i poden viure damunt matèria orgànica no viva (saprofitisme) o viva (parasitisme, simbiosi, depredació). En els autòtrofs, la cèl·lula treu l’energia de reaccions fotoquímiques o oxidatives (fotosíntesi, quimiosíntesi), i en els heteròtrofs, dels processos respiratoris. En els éssers pluricel·lulars, la nutrició esdevé una funció complexa. Els vegetals prenen del medi tots els elements necessaris; l’absorció de substàncies gasoses és efectuada per tots els òrgans, i els líquids i els sòlids en dissolució penetren per les arrels. Aquestes substàncies arriben a les cèl·lules, i per tal de travessar la membrana protoplasmàtica i el tonoplast s’ionitzen o han d’ésser absorbides per les lleis de difusió. Els animals pluricel·lulars han desenvolupat per a la nutrició un conjunt diferenciat, l’aparell digestiu, el qual descompon els aliments en petites molècules, que, mitjançant l’absorció per la paret del budell i el pas al torrent circulatori, arriben als capil·lars, els quals donen les substàncies nutritives a les cèl·lules; per aquest mateix sistema circulatori són recollits els productes d’excreció del metabolisme. L’aparell digestiu té uns complicats mecanismes de regulació, formats pel centre nerviós hipotalàmic i per hormones. Hi ha també teixits de reserva, en els quals s’acumulen diverses substàncies: greix a l’hipoderma i glicogen al fetge i als músculs. Per les funcions de nutrició els éssers vius, en prendre substàncies del medi, augmenten de dimensions, es diferencien i creixen, i mitjançant la degradació d’aquestes substàncies extreuen l’energia necessària per a llur activitat vital. Els desequilibris per defecte de substàncies alimentoses o per excés originen estats de malnutrició, i les insuficiències ocasionen subnutrició o desnutrició.
f
Biologia