El municipi s’estén per la vall de Nyer, sector més baix de la vall de la riera de Mentet (que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer), i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera (2 628 m alt). Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest (bosc d’Entrevalls), és boscada. Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer, que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i terme de la Plana, i que rega també el terme de Soanyes. La superfície agrícola es limita a 46 ha, amb 13 ha d’arbres fruiters (albercoquers i pomeres), 3 de vinya, 3 d’hortalisses, 1 de cereals i 26 de prats i farratge. El cens ramader és pràcticament inexistent. Hi ha les mines de ferro dels Escoms, explotades fins el 1962. El poble (nyeros; 750 m alt), esmentat ja el 871 com a possessió del monestir d’Eixalada, és al voltant de l’església parroquial, vora la riera de Mentet, aigua avall de les gorges de Nyer, la sortida de les quals era dominada pel castell de Nyer, restaurat al començament del s. XX, del qual eren senyors els Nyer, una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositats dels nyerros i els cadells (nyerro). Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer.