nynorsk

*

m

Lingüística i sociolingüística

Llengua noruega, basada en els dialectes occidentals i centrals, més arcaics i conservadors.

Abans era coneguda per landsmål i és contraposada al riksmål. Es caracteritza per un purisme sever, sobretot respecte als manlleus danesos i baix-alemanys. És parlat per un 25% de la població i és oficial des del 1910.