La capital és Oaxaca de Juárez. Conflueixen en el relleu de l’estat les carenes de Sierra Madre Oriental i Sierra Madre Occidental, convergents en el grup de Zempoaltepec (3 395 m). Paral·lela a la costa del Pacífic, la Sierra Madre del Sur penetra des de Guerrero. El clima és tropical, amb diferenciacions regionals (de 1 000 a 3 000 mm de pluviositat i poca oscil·lació tèrmica a la regió costanera i menys de 1 000 mm i una oscil·lació tèrmica més àmplia a les àrees interiors). Té una densitat mitjana de població de 33,6 h/km2 (est 1992), inferior a la mitjana del país, i la majoria de la població és rural. L’economia és agrícola (blat, blat de moro, cafè, canya de sucre, tabac i fruita tropical) i minera (or, argent, urani, diamants, plom i ferro). La indústria es concentra a la capital: elaboració de tabac, farina, olis vegetals, sucre, filats i teixits. Uns altres nuclis urbans són Ixtepec, Juchitán, el port de Salina Cruz i Santo Domingo de Tehuantepec. La carretera Panamericana travessa l’estat de NW a SE. A l’època precolombina el territori fou disputat per zapoteques, mixteques i asteques, que hi deixaren importants restes arqueològiques. Francisco de Orozco inicià el 1521, des de Mèxic, diverses campanyes contra els mixteques, que se sotmeteren a Hernán Cortés. Cap al 1526 fou fundada l’actual Oaxaca de Juárez, que fou un dels principals centres de la penetració missionera a Mèxic. Territori d’economia agrícola (des del s. XVIII exportà cacau), els indis es rebel·laren diverses vegades contra l’administració colonial. El 1812 fou ocupada per Morelos. Participà activament en la guerra d’independència, i el 1823 esdevingué estat lliure. Controlat pels liberals, féu costat a Benito Juárez. Porfirio Díaz hi resistí la penetració francesa el 1864 i fou una de les seves bases per a ocupar el poder. No obstant això, el 1910 féu costat a Francisco Madero. Durant el s. XX prosperà notablement, però no erradicà els mals del subdesenvolupament, com és ara l’analfabetisme i la mortalitat infantil.