Dit del fonema que es realitza, articulatòriament, mitjançant una separació intermaxil·lar o linguopalatal relativament gran respecte a d’altres fonemes considerats neutres o tancats.
En català els fonemes vocàlics /ę/ i /ǫ/ (be [bę́], son [sǫ́n]) són oberts enfront de /ẹ/ i /ọ/, tancats (bé [bẹ́], són [sọ́n]).