Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana (s XVII) en forma binària: un temps lent i un altre allegro. Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa, on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi. A Itàlia adquirí forma ternària (allegro-adagio-allegro) i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX. Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc. També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn.
f
Música