Com a contraposat a subjecte, l'objecte pot ésser entès en un sentit realista (la cosa existent amb independència que sigui coneguda), fenomenològic (la cosa en tant que coneguda o cognoscible), idealista (la cosa com a establerta i configurada per l'esperit) o subjectivista (la cosa que hom es representa o pensa, sense, però, que existeixi realment). Així mateix, l'anomenada teoria de l’objecte
sol distingir diversos tipus d'objecte: els objectes reals (físics o psíquics), els objectes ideals (inespacials, intemporals i mancats d'interacció: objectes matemàtics, relacions ideals, etc.), l'objecte l'ésser del qual és valer (els anomenats valors) i els objectes metafísics (fruit de la unificació dels altres tipus d'objectes).
L'Organització Internacional de Normalització (ISO), en la seva norma ISO 10178-1 sobre terminologia, defineix objecte com allò que es pot percebre o concebre. Seguint aquesta definició, els objectes poden ser imaginaris (ex.: el déu Zeus, el país anomenat Xauxa
) o reals, que al seu torn poden ser materials (ex.: una persona, una pedra) o immaterials (ex.: l'electromagnetisme, l'amor).