oblat

| oblata

oblato -ta (es), oblate (en)

f

m

Cristianisme

A l’edat mitjana, infant ofert pels pares a un monestir per tal de consagrar-lo a Déu o per ésser-hi educat.

Posteriorment hom aplicà aquest terme als laics que habitaven en un monestir o que hi tenien relació, sense, però, el lligam dels vots.