L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor. Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents. En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge. Les obligacions més freqüents, que neixen del pacte entre les parts, reben el nom de contractes (contracte). Hi ha obligacions el compliment de les quals no pot ésser exigit coactivament, però que són moralment exigibles i poden produir conseqüències jurídiques; hom en diu obligacions naturals, i n'és exemple la de pagar els deutes del joc o els interessos no pactats expressament.
Tipus d'obligacions
Entre les més importants hi ha l'obligació alternativa, en la qual existeixen dues o més prestacions però només cal que el deutor en compleixi una, l'obligació a terme, en la qual els efectes han de començar a deixar de produir-se en un moment futur que necessàriament ha d’arribar l'obligació condicional, en què els efectes depenen de la realització o no d’un esdeveniment futur i incert, l'obligació específica, en què la prestació té com a objecte una cosa o un servei concret i determinat individualment, l'obligació facultativa, on existeix una única prestació com a objecte de l’obligació i que en el moment del pagament concedeix la facultat d’alliberar-se de l’obligació mitjançant la realització d’una prestació diversa a la deguda, l'obligació genèrica, on l’objecte de la prestació és determinat únicament per la seva pertinença a una categoria homogènia en els elements que la componen i dins la qual hi ha compresa una generalitat més o menys àmplia, l'obligació mancomunada, en la qual, existint una pluralitat de deutors o de creditors cadascun d’ells respon de la pròpia quota i, un cop satisfeta aquesta, queda alliberat del deute, l'obligació pecuniària, que és estipulada en diners, l'obligació pura, que no està subjecta a cap circumstància que en limiti els efectes, com la condició i el terme, i l'obligació solidària, en la qual, tot existint una pluralitat de creditors o de deutors, cadascun dels creditors té dret a exigir la totalitat del deute (solidaritat activa) o cada deutor és obligat a complir la totalitat de la prestació (solidaritat passiva).