Aquest crèdit pren la forma d’emprèstit a llarg termini, i les obligacions com a representació, nominativa o al portador, d’una part alíquota d’aquest poden ésser negociades a borsa. Les característiques que les diferencien de les accions (acció) són fonamentalment el fet de percebre un interès fix, amb independència dels resultats de l’activitat econòmica de l’entitat emissora i la qualitat estrictament creditora a la qual accedeixen els tenidors d’obligacions, l’amortització de les quals s’efectua segons les condicions establertes en llur emissió. L’atractiu principal de les obligacions en el mercat de capital és la seguretat i certesa de llur retribució, bé que, aquesta essent relativament baixa, el capital especulatiu té tendència a dirigir-se a l’adquisició d’accions. És per això que sovint hom emet obligacions amb clàusules específiques que preveuen primes suplementàries segons els resultats econòmics de l’empresa o la variació de l’índex general de preus, així com la de les anomenades obligacions convertibles en accions, que donen als obligacionistes, en unes determinades circumstàncies, l’opció d’entrar a formar part de la societat.
f
Economia
Dret mercantil