obnunciació

f
Història

A la Roma antiga, a l’edat republicana, facultat reconeguda als cònsols i pretors d’oposar-se —després d’haver estat anunciats fenòmens atmosfèrics contraris— a la convocatòria dels comicis.

Regulada per les lleis Aelia i Fufia (s II aC), aquesta facultat, causa d’escàndols notables, desaparegué juntament amb la república.