òbol

m
Numismàtica i sigil·lografia

A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (segles IX-X) o de billó (del segle X endavant) de valor de mig diner.

Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent. A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb (840-877), al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al segle XVI. Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit (doble diner) i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte.