obrer

m

Història

Dret canònic

Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.

Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s. XIV. Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció. Al s. XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors. Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà.