obrer

m

Història

En l’administració municipal catalana de l’Antic Règim, funcionari que tenia cura de les obres públiques, de la neteja i de la policia de les places i els carrers pel que feia a l’arreglament i agençament.

Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes (multes). A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader; al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader.