obrera

f
adj
Entomologia

Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.

Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles (partenogènesi), puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades. Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina. Els ous dipositats per la reina en les cel·les d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc i les cel·les per a la posta, deixar operculades les cel·les amb mel i amb larva i ventilar el rusc, fins que, transcorregudes unes tres setmanes, en surten per iniciar-se en els treballs exteriors de recol·lecció de nèctar, pol·len, aigua i pròpoli. La durada de la vida de les obreres, relacionada amb la de llurs activitats, és molt curta (de 45 a 60 dies) en l’època de les floracions, a causa del desgast de les ales, i més llarga en les èpoques d’inactivitat (tardor i hivern).