Observatori Fabra

L’Observatori Fabra, a Barcelona

© Fototeca.cat

Observatori i institució científica dependent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Situat a una altitud de 413 m, en un contrafort de la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, inicialment fou projectat al cim per Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè el 1895. Construït a l’emplaçament actual sota la direcció del primer, amb l’assessorament científic de Josep Comas i Solà, l’edifici actual es deu al suport econòmic de Camil Fabra. Inaugurat el 7 d’abril de 1904 pel rei Alfons XIII, en fou primer director el mateix Comas i Solà. El 1912 la direcció es desdoblà i les seccions meteorològica i sísmica foren confiades a Eduard Fontserè.

Una part de la secció astronòmica, la biblioteca i la sala de conferències ocupen la planta principal, on hi ha el cercle meridià reversible de 20 cm d’obertura i 2,40 m de distància focal; a la part oriental de l’edifici sobresurten la torre i la cúpula de la ullera equatorial astrofotogràfica Mailhat, amb un objectiu de 38 cm de diàmetre i 6 m de distància focal quant a la ullera visual i amb un objectiu fotogràfic de 38 cm i 4 m respectivament. El centre disposa també de l’instrumental procedent de l’observatori particular de J. Comas i Solà. La secció meteorològica és molt completa (amb anemòmetre d’aspiració i pluviògraf d’intensitats Jardí) i s’ocupa de la climatologia local. La sísmica posseeix diversos equips de sismògrafs: dos pèndols Mainka (de 150 kg), instal·lats els primers anys de la direcció d’E. Fontserè, que registren les vibracions horitzontals, i un pèndol Vicentini per a les verticals; el 1964 hom hi instal·là les tres components d’un sismògraf Hiller-Stuttgart; i el 1983 entrà en funcionament un sismògraf Teledyne-Geotech de molt alta sensibilitat. Amb aquest instrumental intervé en la sismologia mundial i estudia especialment la sismicitat regional.

La secció astronòmica millorà el seu instrumental adquirint el 1982 un monocomparador PEK2, per a la mesura de les plaques fotogràfiques, i un ordinador electrònic, per a realitzar els càlculs corresponents; efectua determinacions sistemàtiques de les posicions dels asteroides i de cometes, amb una precisió molt elevada, segons programes internacionals. Entre els descobriments més destacats de l’observatori cal esmentar una dotzena d’asteroides i dos cometes, i la identificació de l’atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità (1907, confirmada el 1944). L’any 2017 la Unió Astronòmica Internacional donà el nom del director de l’Observatori a un satèl·lit descobert des d’aquest el 1941 (Jorgenúnez, que fins aleshores era conegut pel número 4.298).

Les tres seccions fan importants i nombroses publicacions, i les millores d’instrumental els últims anys han estat possibles gràcies a ajuts d’organismes oficials i també de particulars. 

L’Observatori, d’altra banda, duu a terme una activa labor de divulgació. Han estat directors del centre Josep Comas i Solà, Eduard Fontserè i Riba, Isidre Pòlit i Buxareu, Joaquim Febrer i Carbó, Josep Maria Codina i Vidal (1971-2015) i, des del 2015, Jorge Núñez de Murga. El 1986 establí una estació sismològica a Fontmartina, al massís del Montseny. Des del 2011 gestiona el Telescopi Fabra-Roa (TFRM, anomenat també Fabra II) al Parc Astronòmic Montsec, projecte conjunt amb el Real Instituto y Observatorio de la Armada (ROA) de Cadis i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts.

L’any 2014, el conjunt arquitectònic de l’Observatori fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya. L’any 2017 finalitzà una restauració en profunditat de l’edifici i de la cúpula, a la qual s’instal·là un nou mecanisme de rotació.