Els obturadors poden ésser, bàsicament, d’iris o de cortina. L' obturador d’iris (o central ) consisteix en diverses làmines metàl·liques que formen una mena de sector circular i que, accionades per un ressort, convergeixen vers l’eix òptic, s’imbriquen i tanquen totalment l’objectiu. En aquests obturadors, el temps d’exposició (temps en el qual l’obturador s’obre i es torna a tancar) depèn de la rapidesa amb què són accionats els sectors circulars, i, generalment, va des d’alguns segons fins a 1/1 000 s. Aquest tipus d’obturador és l’emprat en les càmeres compactes de visor directe, en les càmeres TLR i en les d’estudi. Ultra aquest camp de possibilitats per a les instantànies normals, els obturadors permeten de fer exposicions d’un temps fixat i exposicions de dos temps, en el primer dels quals el disparador acciona l’obturador per obrir-lo i en el segon per tancar-lo. L' obturador de cortina (o focal ) consisteix en dues làmines enrotllables, l’una a cada extrem, disposades com dues cortines que se separen en enrotllar-se i s’apropen en desenrotllar-se. En aquest cas, l’exposició té una doble regulació; d’una banda, l’obertura o separació de les dues làmines, i de l’altra, el temps que romanen separades, la qual cosa permet una gran varietat d’instantànies normals, pràcticament des d’1 segon fins a 1/4 000 de segon. Aquest obturador és l’emprat en les càmeres SLR. D’altra banda, les càmeres més senzilles disposen d’un obturador de sector , que consisteix en un sector que bascula i deixa passar la llum per l’objectiu. Algunes càmeres d’ús científic incorporen obturadors d’alta velocitat , basats en dispositius electrònics.
m
Fotografia
Obturador d’iris de cinc : l’electroimant disparat pel condensador acciona elm sistema mecànic d’obertura (anell giratori i làmines) i, amb l’oburador obert, el sircuit electrònic (aquí, un parell de transistors acoblats a un captador) determina el temps d’exposició regulnt el temps de recàrrega del condensador
© Fototeca.cat