Tingué l’origen en les Cartes filosòfiques de Čaadajev (1836), que mostraven als russos les idees de Hegel sobre el problema nacional. Els occidentalistes (Čaadajev, Herzen, Belinskij), al contrari dels eslavòfils (eslavofilisme), pensaven que l’imperi rus, per tal de completar la seva missió històrica, abans de tot havia de seguir l’escola occidental, no pas copiar-la servilment, però prendre'n el que tingués de més modern (organització administrativa, laïcisme, etc). Amb Herzen, alguns occidentalistes tendien també cap al socialisme europeu. A conseqüència de la Revolució del 1848, la policia tsarista perseguí aferrissadament els occidentalistes; els amics de Čaadajev, entre els quals hi havia Dostojevskij, foren detinguts. A partir d’aleshores el moviment desaparegué.
m
Història