L’augment d’observacions oceàniques ha permès que es poguessin establir sistemes de predicció oceànica equivalents als que existeixen en meteorologia. Aquests sistemes generalment consisteixen en tres elements: un sistema d’observació de l’oceà, un model numèric de la circulació oceànica i un sistema d’assimilació de les observacions al model numèric.
L’augment de la potència dels ordinadors ha permès augmentar la resolució dels models numèrics, però, tot i així, la millora més important ha estat en la xarxa d’observació de l’oceà amb la posada en funcionament definitiva de la xarxa de mesures Argo que proporcionen perfils verticals de temperatura i salinitat per a tots els oceans del planeta. D’una banda, aquestes observacions, combinades amb les mesures altimètriques, proporcionen unes dades fonamentals per a poder predir l’evolució dels corrents marins. D’altra banda, la gestió de les observacions altimètriques ha passat d’ésser una qüestió purament científica a una d’operacional.
Durant els dar rers anys s’han anat implementant diferents sistemes operacionals de predicció oceanogràfica, tant costanera com a mar oberta. En el cas particular de la Mediterrània, actualment hi ha dos sistemes de predicció principals de la circulació a mar oberta: el Mediterranean Forecasting System i el proporcionat per Mercator Océan. Paral·lelament a aquests altres sistemes se n’han desenvolupat altres de predicció costanera, com per exemple el projecte Previmer per a les costes franceses.