oclusió

f

Fonètica i fonologia

Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.

Durant aquesta interrupció pot haver-hi, o no haver-hi, vibracions vocàliques i obertura simultània del canal rinofaringi. Els moments anterior i posterior de l’oclusió comporten els trets rellevants, en forma de transició de valors freqüencials, des del punt de vista acústic. La represa, generalment violenta, del corrent fònic després de l’oclusió és anomenada explosió.