Octavi Saltor i Soler

(Barcelona, 28 de març de 1902 — Barcelona, 2 d'abril de 1982)

Escriptor i polític.

Vida i obra

Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista. Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona (1935-36). S’exilià el 1936 per raons de seguretat. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra. Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976.

Col·laborà a Catalana, La Revista, La Nova Revista, Revista de Poesia, La Publicitat, La Veu de Catalunya, Revista de Catalunya, Occident, Presència i Serra d’Or, entre moltes altres publicacions. Poeta lligat al neosimbolisme i a Lopez-Picó, de qui fou panegirista, publicà els reculls poètics Cendra votiva (1952), Port-Salvi (1955), Rescat diví (1958), En el llindar diví: sonets penitencials (1980) i Nadal, misteri i missatge (1981).

També participà com a poeta o com a jurat en nombrosos Jocs Florals i certàmens literaris. Arxiver des del 1935 dels Jocs Florals de Barcelona, durant la postguerra els promogué en la clandestinitat i el 1971 participà en la seva restauració. Fruit d’aquest interès és la seva Antologia dels Jocs Florals (1954).

Periodista prolífic, divulgador cultural i bon orador, també és autor d’una gran quantitat de pròlegs i de conferències, a més d’assaigs com Les idees literàries en la Renaixença catalana (1934), Panorames de l’obra poètica de J.M. López-Picó (1948), Consciència jurídica en l’obra poètica de Maragall (1962), Aportacions inèdites a una trilogia literària barcelonina (López-Picó, Maragall, Matheu) (1970), El poeta barceloní Josep Ma. López-Picó i a la seva vila adoptiva de Vallirana (1974) i Aproximació humana i literària al poeta lleidatà Jaume Agelet i Garriga (1888-1981) (1983), entre molts d’altres. Pòstumament aparegué el volum Companys de servei. Aportacions testimonials (1984).

Bibliografia

  • Manent, A. (1990): Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino, p. 133-143.