En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa. Altrament, però, la lírica també hi és assajada. Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà (Cossirós cant e plang e plor) i Cerverí de Girona. Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV (el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibil·la). Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions. A l’època de la decadència, però, la influència de la mètrica castellana féu que fos abandonat i substituït per l’heptasíl·lab. El seu ús fou restaurat pels poetes de la Renaixença (Apel·les Mestres, Teodor Llorente, Costa i Llobera, J.S.Pons, etc).
m
Literatura